Qui són les candidates i els candidats de MÉS per Mallorca?

AL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

1. Miquel Ensenyat

Miquel Ensenyat va néixer el 1969 a la localitat de Banbury, a Anglaterra. És fill de pare solleric i mare de Maria de la Salut, tots dos emigrants mallorquins treballadors a l’hostaleria. Quan tenia dos anys es va traslladar amb la família a Mallorca, a Sóller.

Més

Va passar per la Congregació Mallorquina de Missioners dels Sagrats Cors i va cursar estudis de Filosofia i Teologia a Lluc i a la Real, fins que finalment va deixar els Missioners. Feia de cambrer mentre estudiava Educació Social i Filosofia i va acabar treballant de dinamitzador juvenil a Esporles, amb joves en situació de conflicte social dePalma, Nicaragua, Hondures, El Salvador i Tànger.

Miquel Ensenyat va ser deu anys batle d’Esporles i un dels aspectes que va guiar la seva tasca va ser la ferma voluntat d’ajuda social i de lluita per la igualtat, especialment entre les persones i els col·lectius més vulnerables. Ensenyat ha promogut, des d’Esporles i des de la presidència del Consell, el municipalisme i l’apropament de la política al poble mitjançant l’obertura de les administracions i les institucions polítiques a la participació ciutadana. Durant aquests darrers quatre anys l’equip d’Ensenyat ha acabat amb un greuge històric: el peatge del túnel de Sóller. A més, el Consell ha aconseguit que Mallorca deixàs de ser el femer d’Europa, amb la paralització de la importació de residus; s’ha impulsat la Llei de camins, i s’han ampliat les places residencials per a persones grans.

Miquel Ensenyat sempre diu que està en política perquè creu en la força de les idees, unes idees i un compromís que fa molts d’anys que demostra en diferents àmbits. De nin coordinava la revista de l’escola i feia de delegat al Consell Escolar i participava a les mobilitzacions estudiantils i a l’esplai. El 2003 va decidir per primera vegada posar en pràctica aquestes idees des de les institucions i va encapçalar la candidatura del PAS-PSM a la batlia d’Esporles. De llavors ençà, ha assumit cada repte que els seus companys de MÉS li han posat per davant convençut que, com diu sempre, “si qualcú no ho fa per les idees, d’altres ho faran pels interessos”.

Menys

2. Fina Santiago

Fina Santiago va néixer el 1961 a Palma. Sempre ha estat llongueta. Va néixer en una família humil. Filla de na Fina, nascuda a Mallorca i d’en Luis, nascut a Galícia. El seu pare treballava de pintor a la construcció i la seva mare era jornalera. És la major de dues germanes.

Més

És de la generació de l’EGB i el BUP. És diplomada en Treball Social, llicenciada en Psicologia i funcionària del Consell. Tota la seva trajectòria professional està lligada als serveis socials, especialment, família, infància i persones majors. També la seva trajectòria política amb responsabilitats de gestió està lligada a aquest àmbit. És l’actual consellera de Serveis Socials i Cooperació del Govern i també ho va ser en la legislatura 2007-2011. 

La Llei de renda social garantida; la reactivació de la dependència i la posada en marxa i funcionament de nous centres; la dotació d’un fons d’emergència per resoldre situacions d’emergència social detectades a les escoles; la creació d’una xarxa estructural, permanent i garantida d’atenció social a les persones amb diagnòstic de salut mental; la posada en marxa del servei públic de tutela; la renda per a joves extutelats; la recuperació de la cooperació internacional; l’acollida de persones refugiades; la Llei de suport a les famílies; la Llei d’acció concertada i la concertació del serveis socials; la Llei d’infància i adolescència, i la recuperació dels educadors socials als instituts són algunes de les fites aconseguides durant aquesta darrera legislatura i que fan de la seva gestió un referent per a l’esquerra.

Quan tenia 16 anys va començar la seva activitat política. Primer, com activista a grups com Talaiot Corcat, Dragonera pel Dragons, l’Assemblea de Dones, que es reunien a l’Associació de Veïns de Sant Pere, i del moviment AntiOtan, molt abans del referèndum. L’any 1986 es va afiliar a Esquerra Unida i va militar en aquesta organització 23 anys. Amb molta de gent varen formar l’any 2009 Iniciativa Verds i l’any 2013 es va constituir MÉS, formació política de la qual va ser una de les persones impulsores i fundadores. Com ella diu “MÉS representa el que ha de ser la l’esquerra, plural, ambiciosa, resolutiva, pròxima als problemes que vol resoldre i compromesa i per això volem estar a les institucions democràtiques que són els instruments dels canvis”.

Menys

  1. MIQUEL ENSENYAT RIUTORT
  2. FINA SANTIAGO RODRÍGUEZ
  3. JOSEP FERRÀ TERRASSA
  4. JOANA AINA CAMPOMAR ORELL
  5. JOAN MAS TUGORES “COLLET”
  6. AGUSTINA VILARET GONZALEZ
  7. MIQUEL GALLARDO ESGLEAS
  8. CATALINA INÈS PERELLÓ CARBONELL
  9. JAUME ALZAMORA RIERA
  10. ROSA CURSACH SALAS
  11. SEBASTIÀ SANSÓ JAUME
  12. MARGALIDA PUIGSERVER SERVERA
  13. CARLES GONYALONS SUREDA
  14. MARTA CARRIÓ PALOU
  15. GABRIEL CURSACH PERONA
  16. F. IMMACULADA SALAMANCA ROSSELLÓ
  17. MIQUEL PERELLÓ OLIVER
  18. PAOLA VAN GENT TORRES
  19. PERE FUSTER NADAL
  20. MARIA F. ALORDA VILARRUBIAS
  21. JOAN ALBERT POU GOYANES
  22. TERESA VALLESPIR ACOSTA
  23. ANTONI SERVERA SALETAS
  24. HELENA HINGLADA GRAU
  25. JOAN XAMENA GALMÉS
  26. MAGDALENA CRESPÍ SIMON
  27. JOAN LAINEZ GUALDA
  28. CARME VIDAL MANGAS
  29. JOSEP LLUÍS PONS HINOJOSA
  30. JOANA MARIA AMENGUAL BIBILONI
  31. JAUME ORDINES JOAN
  32. YANETH FONSECA BARRIOS (PSLF)
  33. GABRIEL BARCELÓ MILTA


SUPLENTS

  1. Joana Maria Mas Cuenca
  2. Andreu Bujosa Bestard
  3. Maria Ballester Munar
AL CONSELL DE MALLORCA

1. Bel Busquets

Bel Busquets va néixer a Son Espanyolet, a Palma, el 1973. És llicenciada en Filologia Catalana i ha desenvolupat la seva carrera professional com a professora de llengua catalana a secundària. És sòcia cooperativista de Mata de Jonc i ha estat la presidenta de la societat cooperativa fins que va ser elegida diputada al Parlament balear a les eleccions de 2015. Actualment, és vicepresidenta del Govern i consellera d’Innovació, Recerca i Turisme i coordinadora de MÉS amb Guillem Balboa. El seu bressol polític és a Algaida, municipi on viu des de fa anys amb la seva família. Va incrementar la implicació en política a partir de 2012 quan, coincidint amb el moviment de les camisetes verdes, era la responsable dels temes d’Educació de MÉS per Mallorca.

Més

Aquesta etapa va fer que es decidís a implicar-se d’una forma més activa en política i es va presentar a les primàries per conformar les llistes electorals de Més per Mallorca el maig de 2015, amb l’objectiu d’aconseguir derrocar el Govern de José Ramón Bauzá.

És una persona inquieta amb ganes d’aprendre i d’assumir reptes. És responsable i compromesa. Els seus coneixements d’idiomes (parla anglès, francès i alemany) l’han ajudat en el seu càrrec de vicepresidenta i consellera d’Innovació, Recerca i Turisme, departament que durant aquesta legislatura ha recuperat l’Impost de turisme sostenible, el qual ha possibilitat inversions a les illes per uns 200 milions d’euros, i que ha regulat el lloguer vacacional, per possibilitar-lo allà on és una oportunitat de prosperitat compartida i prohibir-lo on implica problemes de convivència o d’accés a l’habitatge. 

En l’àmbit personal, Busquets intenta passar tot el temps que pot amb la seva família, tant la biològica i com la que ella anomena la seva tribu. Entre les seves aficions hi destaquen la lectura, el cinema, el teatre i la dansa. També li agrada gaudir de la gastronomia i viatjar. És sociable, disciplinada, exigent i amb facilitat de fer feina en equip. És extravertida i, com ha demostrat des de la Vicepresidència del Govern, no té por a assumir nous reptes.

Menys

2. Guillem Balboa

Guillem Balboa va néixer el 1965 a Malabo, Guinea Equatorial.. Quan ell tenia només 4 anys la seva família no va tenir cap capacitat de decisió i es va veure obligada a venir a Palma per fugir de la repressió de l’ètnia fang contra els bubi. Balboa és el major de sis germans i, amb la seva mare, es va fer càrrec de la cura dels seus germans i germanes petites. Durant la infantesa va viure al barri de sa Gerreria de Ciutat i va cursar l’EGB a Son Canals i el BUP entre la Salle i Joan Alcover.

Més

Amb el pas dels anys va alternar els seus estudis universitaris amb diversos treballs, alhora que feia cursos i seminaris de temàtiques diverses: Cooperació per al Desenvolupament a la Mediterrània, First Seminar on Euro-Arab dialogui o Cooperació Juvenil per al Desenvolupament. Des de ben petit una de les seves majors aficions va ser la fotografia i va tenir l’oportunitat de col·laborar en Diari 16 Balears i ser ajudant de fotografia de Biel Bennàssar i Gonzalo Sales. També ha treballat de professor de reforç d’anglès i al Servei de Comunicació de la UIB.

Pare de 3 fills, des del 2006 resideix a Alaró i és aquí on comença a donar els seus primers passos en el teixit associatiu del municipi. Però la política no li resulta nova. El seu pare ja havia estat ministre a Guinea i un oncle seu, batle, per la qual cosa va créixer en un entorn molt polititzat i amb una llarga implicació política. Dels seus pares va aprendre a estar compromès amb la gent més desfavorida, i això és el que el va impulsar a presentar-se com a candidat de MÉS per Mallorca a les eleccions municipals d’Alaró de l’any 2015. Tot i només portar un any militant a la formació, la seva experiència i coneixement de la realitat del municipi i el compromís de millora de les condicions de vida dels seus veïns i veïnes, són els que el porten a fer aquest pas tan important.

A les eleccions va obtenir tres regidors i, en virtut del pacte amb el PSIB, es va proclamar batle d’Alaró el juny del 2017. Un any i mig després decideix fer un pas més a la seva carrera política i el 9 de juny de 2018 és elegit número 2 per a les llistes de MÉS per Mallorca al Consell i, després de l’avançament de les eleccions generals, el candidat de Veus Progressistes al Congrés.

Menys

  1. BEL BUSQUETS HIDALGO
  2. GUILLEM BALBOA BUIKA
  3. CATERINA MAS BENNÀSSAR
  4. VICENÇ VIDAL MATAS
  5. LINIU SIQUIER CAPÓ
  6. JOAN VERGER ROSIÑOL
  7. KIKA COLL BORRÀS
  8. JOAN LLODRÀ GAYÀ
  9. MERCÈ BUJOSA ESTARELLAS
  10. JOAN FONT MASSOT
  11. AINA SASTRE BESTARD
  12. JOAN FERRÀ TERRASSA
  13. TERESA ORDINAS FEMENIA
  14. ANTONI SIMÓ TOMÀS CAÑELLAS
  15. CATALINA MUNAR I ETXANIZ
  16. ANTONI RODRÍGUEZ MIR
  17. JOSEFINA TUR MARÍ
  18. MIQUEL LLUÍS MESTRE MESTRE
  19. MARTA JORDÀ CATALÀ
  20. PAU DE VILCHEZ MORAGUES
  21. MARIA GIL ALZAMORA
  22. NICOLAU CANYELLES PARETS
  23. MARIA ISABEL PRIETO NEBOT
  24. LLUÍS SEGURA SEGUÍ
  25. AINA AMENGUAL MARÍ
  26. JOAN FRANCESC CANYELLES GARAU
  27. HELENA CAYETANO GÓMEZ
  28. BARTOMEU BALLESTER SALAS
  29. NÚRIA GARCIA CABALLERIA
  30. MIQUEL ÀNGEL TORTELL FRONTERA
  31. ANGELA BEZZINA CALDERON
  32. RAFAEL POLONIO GÓMEZ (PSFL)
  33. MARIA ANTÒNIA OLIVER CABRER


SUPLENTS

  1. Liberto del Buen Pastor Santana García
  2. Paula Fluxà Garcias
  3. Joan Manera Jaume
A L'AJUNTAMENT DE PALMA

1. Antoni Noguera

Antoni Noguera Ortega va néixer a Palma el 1979. És nadiu del barri palmesà de Pere Garau. Ha treballat d’educador de carrer a l’Ajuntament de Palma, del qual ha estat regidor des del 2011 i batle des del 30 de juny de 2017.

Més

Durant aquest mandat, des de l’Ajuntament de Palma s’han aconseguit grans victòries socials i col·lectives, com “Al Molinar Port Petit”, la protecció del Turó de Can Tàpera i Ses Fontanelles, la pionera regulació del lloguer turístic, la restricció de nous hotels, el primer bosc urbà al Canòdrom, l’Oficina Antidesnonaments, la recuperació de Can Ribes i l’Antiga Presó com a centres de creació, l’obertura de Can Balaguer, el disseny del nou Passeig Marítim, la renovació dels busos de l’EMT, els nous carrils bici, la recuperació dels drets dels funcionaris, etc. Totes aquestes fites representen només la primera part d’un projecte ambiciós per transformar i construir la Palma dels pròxims 20 anys.

Des de jove ha estat molt vinculat al món associatiu, especialment al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, que sempre reivindica com un espai permanent d’aprenentatge i de consolidació dels valors que ara defensa des de la capital de les Illes Balears: l’estima a la terra, a la llengua i a la cultura, la defensa de la justícia social i de la igualtat d’oportunitats, el compromís amb els drets col·lectius i amb la solidaritat i la importància de preservar el bé comú i l’interès general per damunt dels interessos de les minories.

Diuen d’ell que ha estat un batle valent, que ha sabut plantar cara als especuladors i a les elits per construir una ciutat millor per a les persones, una ciutat més estimada, que garantesqui el dret a l’habitatge, promogui el transport públic, fomenti les alternatives al cotxe privat i defensi que els barris i carrers siguin per als qui hi viuen, i no només per als que ens visiten.

Menys

2. Neus Truyol

Neus Truyol Caimari va néixer a Palma el 1978. Va passar la seva infantesa a Son Sardina i actualment viu al Puig de Sant Pere. És sociòloga i està especialitzada en cooperació internacional, desenvolupament local i metodologies participatives.

Més

En el terreny professional, ha treballat en l’àmbit acadèmic de projectes d’investigació social i en l’àmbit associatiu, realitzant plans per a diverses associacions de l’economia social i solidària. Els seus camps de treball han estat el desenvolupament local, l’Agenda 21, la igualtat, l’apoderament social, les metodologies de participació, etc.

També ha estat regidora a l’Ajuntament de Palma des del 2013. Durant aquesta darrera legislatura, ha estat tinent de batle d’Ecologia, Agricultura i Benestar animal i també ha exercit de portaveu del Govern municipal. Considera que el govern municipal és un bon espai per construir models alternatius més justs, igualitaris i que suposin més felicitat per a tothom. Pensa que cal treballar cooperativament entre la gent de l’esquerra transformadora, dins i fora de les institucions, amb polítiques valentes i participades.

Durant aquest mandat, Palma ha reciclat més que mai: s’ha recuperat Es Carnatge, s’està creant una comercialitzadora pública d’energies renovables i s’han renovat tots els contenidors i la maquinària de neteja, aplicant un nou Pla de Neteja. S’han posat les polítiques ecologistes al centre. Considera que els pròxims quatre anys han de ser els de la lluita contra el canvi climàtic, del foment de les energies renovables i de la gestió sostenible de l’aigua.

Es defineix com a activista del feminisme, ecologisme, comunitarisme i sobiranisme. Va començar la seva militància des de ben jove. La seva educació, en una família progressista i a través de l’escola pública en català de principis dels 80, va marcar el seu caràcter reivindicatiu i defensor dels drets i de les llibertats. Ha estat implicada en diferents moviments socials i col·lectius, des de l’okupació per reivindicar un habitatge digne fins a les cooperatives de consum ecològic, passant per organitzacions feministes i de solidaritat internacional. Un dels eixos principals de la seva implicació social ha estat denunciar el sistema capitalista i construir alternatives més justes i igualitàries, que suposin més felicitat per a tothom

Menys

  1. Antoni Noguera Ortega
  2. Neus Truyol Caimari
  3. Llorenç Carrió Crespí
  4. Catalina Trobat Sbert
  5. Miquel Àngel Contreras Ramis
  6. Isabel Simón Serra
  7. Àlex Segura Castelltort
  8. Marta Serra Roca (Independent)
  9. Marcos Augusto Lladó
  10. Francisca Mir Socías
  11. Ramon Ribera Reñé (Esquerra)
  12. Rosa Mascaró Pérez
  13. Antoni Ballester Munar
  14. Maria Magdalena Obrador Colom
  15. Rubén Lago Díaz (Independent)
  16. Xisca Prats Parrón
  17. Miquel Àngel Barceló Cortés (Independent)
  18. Uta-M. Gritschke (Independent)
  19. Mònica Gelabert Botella (Independent)
  20. Christer Söderberg
  21. Maria Bonnín Cortes
  22. Pep Prieto Nebot “de Cala Bona”
  23. Mercedes Argüello Molina (Independent)
  24. Gabriel Fiol Garí
  25. Chema Ferrer Cortada (Independent)
  26. Maria Lourdes Mir Fiol
  27. Manel Garcia Herrera
  28. Biel González del Valle Forteza
  29. Mercè Borràs Dalmau


SUPLENTS

  1. Jerònima Maria Palmer Victory (PSLF)
  2. Macià Josep Calafat Bellver
  3. Margalida Capellà Roig (Independent)
  4. Juanan González Isern
  5. Mª Pilar Vico Hervás
  6. Joan Manel Murillo Muntaner
  7. Jerònia Arbona Roca
  8. Joan Lliteres Bernad
  9. Núria Maimó Flor
  10. Miquel Àngel Llauger Rosselló
AL PARLAMENT EUROPEU

Alice Weber

Alice Weber va néixer al municipi alemany de Königswinter el 1976. Va estar escolaritzada a l’educació pública. Per motius laborals del seu pare, va viure durant un any a Lagos, Nigèria. Fins als 14 anys va viure al seu poble natal d’Alemanya i va tenir una infància i una adolescència corrents en el si d’una família humil. L’hípica, la dansa i el teatre destaquen com a principals aficions. Després de quatre anys com a regidora a l’Ajuntament d’Inca, ara encapçala la candidatura de MÉS per Inca i forma part de la coalició electoral “Compromís per Europa” a les eleccions al Parlament Europeu.

Més

A Mallorca, Weber inicià els estudis de Turisme, compaginant-los amb una feina del mateix àmbit, lligada a empreses multinacionals del sector i també de la banca. Amb tot això, Alice Weber ha treballat bona part de la seva vida laboral com a comercial de productes farmacèutics. L’interès en el món educatiu, les preocupacions pel benestar de la infància i les reivindicacions de l’Assemblea de Docents van portar-la a formar part de l’AMIPA de l’Escola Ponent d’Inca, fins a arribar a ser-ne la presidenta i membre de la junta directiva de FAPA, des d’on defensava millores educatives per a la ciutat. Per a Weber, l’educació de qualitat, gratuïta i laica és una màxima irrenunciable i font del seu activisme polític. Els resultats de les eleccions municipals de 2015 la situaren al capdavant de l’àrea d’Educació, Formació i Ocupació de l’Ajuntament d’Inca, des d’on ha pogut materialitzar en polítiques públiques allò que anys enrere identificava com a problemàtiques: una escolarització equitativa, millores en les infraestructures, l’increment d’ajudes en la compra de material escolar i, la més important, la construcció d’un nou centre públic al servei de la comunitat educativa i de la ciutadania. D’altra banda, Weber destaca que una de les obres més transcendents de la gestió realitzada durant el mandat 2015-2019 a la ciutat d’Inca són les polítiques actives de formació i d’ocupació, que han suposat la contractació de més de 500 persones, cosa que ha ofert la possibilitat d’inserció laboral a perfils socials molt diversos. Weber té el nivell 3 de docència i ha impartit classes a l’Escola Oficial d’Idiomes i a centres educatius de secundària, en l’especialitat d’alemany. Actualment realitza el grau en pedagogia.

És una persona inquieta, compromesa i treballadora. Entén la política com una eina a l’abast de totes les persones que permet transformar culturalment, socialment, econòmicament i mediambientalment les nostres societats. Com a dona mallorquina, d’esquerres i feminista que es considera, veu en la diversitat un valor afegit al món que ens envolta.

Menys