Per unes illes diverses, acollidores i progressistes

Som el 2019. Les persones que vivim a Mallorca, a Menorca, a Eivissa i a Formentera, illes mediterrànies d’acollida, som fruit de mil mestissatges, de mil viatges i de mil somnis. Sabem quins són els valors que fan millor aquest país petit i resilient. Estan enterrats a fosses com la de Bunyola, a camins i a pous com els de Santa Margalida, sobrevivint a l’exili francès o sud-americà, o exterminats a Mauthausen. Són els del padrí republicà, socialista, llibertari o sobiranista represaliat i que el silenci dels anys havia mig tapat, fins que uns valents els van fer reviure. Els de la padrina o del pare que va venir d’Andalusia o d’Extremadura a feinejar a l’hostaleria durant els anys seixanta o setanta, quan el franquisme es reciclava en una cosa que seria semblant. Els valors de l’altra padrina o de la mare que va passar la vida a fora vila, al poble o a la barriada, fent feina i existint i vetlant per la família segons la seva manera d’entendre la vida, basada en el respecte, la comunitat i la solidaritat. Són els de les heroïnes que ocuparen Sa Dragonera amb Talaiot Corcat, les que lluitaren contra el càmping de Formentera, i les que salvaren Ses Salines d’Eivissa, Ses Covetes, Es Trenc a Mallorca, s’Albufera des Grau a Menorca o l’illa de Cabrera de la depredació del capitalisme i de les elits extractives. Els de n’Ibrahim, que va venir en pastera però ja ha après català, és més santantonier que ningú i els divendres va a la mesquita. Els de na Mariela, que enyora Bolívia, que explica contes en aimara a la seva filla i sap el que significa poder tornar a començar. Són la lluita d’en Jordi, que des de fa molt és na Sara. Són la ràbia i la persistència de na Tere i d’en Mario quan veuen que no poden pagar les taxes, les pràctiques laborals són de franc i els trenta s’acosten sense perspectiva de canvi. La mirada del tio Pepe quan cobra 387 euros mensuals. La frustració d’en Toni quan cerca un habitatge on construir una llar i compara preus inabastables amb els seus ingressos. El somriure i el cor fort de n’Aina quan li toca atendre els pacients al centre mèdic públic sense recursos. La sensació que té na Júlia quan passeja per la ciutat i sent com si algú li hagués pres el patrimoni més preuat. Són Aurora Picornell, Pazzis Sureda, Catalina Llabrés, Margarida Comas, Aina Moll, Francesca Bosch, Matilde Landa i Francisca Vidal. Són Emili Darder, Joan Miri i Mir, Ángel Muerza, Francesc de Borja Moll, Marià Villangómez, Andreu Murillo, Alpha Pam i José María Aguirre. 

Molts noms, molts rostres i moltes històries darrere aquests valors. La defensa de l’equitat i la justícia social per a tothom i dels drets ecològics d’aquesta terra. La prosperitat compartida. El feminisme. L’internacionalisme entès com a recobrament de totes les sobiranies i de totes les fraternitats. La cultura de pau, el “Volem acollir”, els drets humans, l’antifeixisme i l’antiracisme com una bandera irrenunciable en uns temps que l’extrema dreta i la dreta extremista voldrien foscos. L’esperit de les 100.000 camisetes verdes que un dia de setembre inundaren Palma, Maó, la Vila d’Eivissa i Sant Francesc Xavier. El reforçament, en definitiva, de l’autogovern i del dret de decidir. Per poder parlar amb qui sigui d’igual a igual perquè, com cantava Antònia Font, “tots els pobles són millors si cadascú pot fer els comptes a ca seva”. Fer valer aquests valors en clau illenca és el millor cop als partits que no han fet res per les nostres illes –han estat tots els partits– i que volen involucionar cap al neofranquisme – els que malauradament podrien tenir la majoria al conjunt de l’Estat. Nosaltres, ciutadanes i ciutadans d’aquestes illes, d’aquí i d’allà, demòcrates, progressistes,  feministes i ecologistes que signam aquest manifest, sabem que només la veu de les Illes de n’Ibrahim, n’Aina, na Mariela, el tio Pepe que va venir de Jaén, na Tere, en Mario i na Sara, pot situar-nos al mapa i contribuir amb força a unes Illes, un estat, una Europa i una Mediterrània millors i més justos.  Perquè els que ens han representat a Madrid fins avui no han estat a l’altura. Perquè serem la millor contribució a un govern democràtic.  I perquè ho devem als que ens han precedit, ens ho devem a nosaltres mateixos i ho devem als que vindran. 

Manifest Generals 2019
*

Revisa la nostra Política de Privacitat.